Hay dos días en los que nunca pienso: ayer y mañana.

viernes, 1 de marzo de 2013

Fora, ves-te'n fora i no tornis més



I avui tinc ganes d'escriure en català. Per tercera vegada la meva vida ha rebut un cop dels forts, d'aquells que et fan no poder obrir els ulls més, voler amagar-te de tot i de tothom. El meu cervell està de vacances, està a l'atur com molts ciutadans  d'aquest "país", entre comes perquè fa ver-go-nya. Durant molt de temps el meu pobre cap ha estat treballant 25 hores diàries, 13 mesos a l'any, sense parar, sense dormir, sense rebre cap tipus d'ajut només cops i més cops, xocs i més xocs d'emocions que han fet trasvalssar meu riu intern. Està cansat, reclama una baixa. Té uns drets.

Fora, ves-te'n fora i no tornis més! Vull abandonar el meu cap, el meu cos, deixar-me endur però no ho faré. Vull lluitar per ser una bona mare, una bona metgessa.


No hay comentarios:

Publicar un comentario