Hay dos días en los que nunca pienso: ayer y mañana.
lunes, 25 de enero de 2010
En efecto, te echo de menos
Sabes lo que es sentir esa sensación de no poder respirar, del pecho estremecerse, de solo tener ganas de gritar. ¡Oh, y tanto que lo sabes! El pasar a las dos menos cuarto cada día para encontrarse diariamente solo unos segundos y tener un sonrisa en la cara para el resto de la semana. Un par de miradas cruzadas y sentirte en el soñado cuento de hadas.
sábado, 23 de enero de 2010
Today was a fairytale
viernes, 22 de enero de 2010
Un reflex entre miralls
L’aparell que un dia Graham Bell va inventar, va caure-li de les mans. La teoria que s’havia formulat un instant abans era certa. Aquella llibreta donaria el seu propi futur vist des d’un negre punt. Poders? Màgia? O simplement casualitat?. La Sònia va pendre un suspir mentres veia la seva imatge reflectida, no eren els únics ulls que la miraven. No estava sola. Seria vista per totes les mirades que es creuessin amb ella, era víctima d’un sentit essencial, el seu reflex el rebien tots. Vivia entre miralls però era ella era l’única que no es veia nítida. Alguna adolescent, si sàpigues la veritat hagués volgut ser com ella era?
*Es el final de un texto suelto.
*Es el final de un texto suelto.
Sweet sixteen I was there.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)