Hay dos días en los que nunca pienso: ayer y mañana.

lunes, 25 de enero de 2010

En efecto, te echo de menos

Sabes lo que es sentir esa sensación de no poder respirar, del pecho estremecerse, de solo tener ganas de gritar. ¡Oh, y tanto que lo sabes! El pasar a las dos menos cuarto cada día para encontrarse diariamente solo unos segundos y tener un sonrisa en la cara para el resto de la semana. Un par de miradas cruzadas y sentirte en el soñado cuento de hadas.

sábado, 23 de enero de 2010

Today was a fairytale


But can you feel this magic in the air? It must have been the way you kissed me. Fell in love when I saw you standing there it must have been the way... today was a fairytale!

Written by Taylor Swift for Valentine's Day.

viernes, 22 de enero de 2010

Un reflex entre miralls

L’aparell que un dia Graham Bell va inventar, va caure-li de les mans. La teoria que s’havia formulat un instant abans era certa. Aquella llibreta donaria el seu propi futur vist des d’un negre punt. Poders? Màgia? O simplement casualitat?. La Sònia va pendre un suspir mentres veia la seva imatge reflectida, no eren els únics ulls que la miraven. No estava sola. Seria vista per totes les mirades que es creuessin amb ella, era víctima d’un sentit essencial, el seu reflex el rebien tots. Vivia entre miralls però era ella era l’única que no es veia nítida. Alguna adolescent, si sàpigues la veritat hagués volgut ser com ella era?

*Es el final de un texto suelto.

Sweet sixteen I was there.


Take the last breathe of your fifteen year
take the last breathe for blow your candles again.
[...]
'cause you will be one more year old while
sweet sixteen are screaming at your door.