Un reflex entre miralls

L’aparell que un dia Graham Bell va inventar, va caure-li de les mans. La teoria que s’havia formulat un instant abans era certa. Aquella llibreta donaria el seu propi futur vist des d’un negre punt. Poders? Màgia? O simplement casualitat?. La Sònia va pendre un suspir mentres veia la seva imatge reflectida, no eren els únics ulls que la miraven. No estava sola. Seria vista per totes les mirades que es creuessin amb ella, era víctima d’un sentit essencial, el seu reflex el rebien tots. Vivia entre miralls però era ella era l’única que no es veia nítida. Alguna adolescent, si sàpigues la veritat hagués volgut ser com ella era?

*Es el final de un texto suelto.